Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

La Barretina, Lo Mestre Titas, etc., que no tingueren llarga vida. Cap d' ells revelava aspiracions verament literaries y sí tendencies polítiques mitg amagades. Francesch Pelay Briz al fundar Lo Gay Saber, en 1868, perseguí altre fí, logrant acoblar á son entorn als escriptors catalans, valencians y mallorquins. Lo Gay Saber pot considerarse com lo primer periódich catalá regionalista. La Gramalla continuá les idees del anterior y fou també substituhida per La Renaixensa en 1871, la que ab tot y volguer limitarse sols á les belles lletres y á la historia, en 1873 s' incliná ja á la política, marcant ensemps lo desenrotllo de la prosa catalana. Del 1868 al 1878 aparegueren fins deu periódichs escrits en catalá peró visqueren poch, escepte La Campana de Gracia, que encara 's publica.
 En 1879 comensáren á publicarse lo Diari Catalá, que visqué uns tres anys, dirigit per En Valentí Almirall, y La Esquella de la Torratxa, que encara viu; y l' any 1882 comensá la publicació del Butlletí del Centre Catalá, que continuá fins l' any 1887. L' Escut de Catalunya, setmanari fundat per En Fiter é Inglés, sols se publicá durant los anys 1879 y 1880. L' Associació d' Excursions Catalana comensá la publicació de son Butlletí l' any 1878 y la continuá fins 1890; y la Associació Catalanista d' Excursions Científicas comensá la de son Bolletí l' any 1882, continuantla fins l' any 1890, fetxa en que abdues associacions se fusionaren, prenent lo nom de Centre Excursionista de Catalunya. Lo mateix any 1882 comensá á publicarse L' Avenç, que continuá