Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/55

fins al 1893, haventse dexat de publicar desde 1885 fins á 1889.
 —¿Quins son los actuals més dignes d' esment?
 —Sols tres diaris se publican en catalá: La Renaixensa y La Veu de Catalunya á Barcelona, continuació de las revista y setmanari dels mateixos noms, y Lo Somatent á Reus. Entre 'ls setmanaris ocupa 'l primer lloch per sa antigüetat La Veu de Montserrat, fundada en 1878, que fou lo portant-veu del catalanisme literari fins á la aparició de La Veu de Catalunya. A varis pobles de Catalunya s' hi publican també periódichs catalans que servexen pera estendre més y més les idees regionalistes, carácter distintiu de la actual literatura. Merexen esmentarse: Lo Catalanista, de Sabadell; La Veu del Vallés, de Granollers; L' Olotí, d'Olot; Las Cuatre Barras, de Vilafranca; Lo Geronés, de Gerona; La Costa de Llevant; Lo Pi de les tres branques, de Berga; La Veu del Segre, de Lleyda; La Atlántida, Catalonia, Lo nostre temps, La Nació Catalana, La Creu del Montseny y Pel é Ploma, de Barcelona, y altres de més humils encar que no menys entusiastes. També es molt digne d' esment lo Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, que té per objecte difundir tota mena de conexements referents á la regió catalana.
 Son dignes de llohansa los esforços fets per compatricis nostres per donar á conexer la nostra llengua al estranger sostenint periódichs com La Aureneta, á Buenos Ayres; La llumanera, á Nova York; y La Gralla, á Montevideo.