Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Es molt de dóldrer que una gran part de aquestes publicacions, sobre tot les diaries, posin tan poch cuidado en lo que escriuen, baix lo punt de vista del llenguatge, puix malmeten lo catalá de una manera que fá fredat.
 —¿Quins son los primers conreuhadors de la prosa catalana amena?
 —Bofarull, y Pelay Briz, autors respectivament de La Orfaneta de Menargues, ó Catalunya agonitsant y de Lo Coronel d' Anjou; abdos se servexen de la historia pera fer propaganda catalanista.
 —¿Hi há altres novelistes?
 —Vidal y Valenciano, autor de La vida del camp; Feliu y Codina, de La Dida y Lo Rector de Vallfogona; Narcis Oller, de La Papallona y La febre d' or; Pin y Soler, de La familia dels Garrigas: Argullol, Bosch de la Trinxería, Careta y Vidal, Febrer, Nadal, Pin y Soler, Genis y Aguilar, Vayreda, Cabot y Rovira y altres de no menys importancia.
 —¿Los escriptors d' aquest renaxement no s' han dedicat á un altre género?
 —Sí, principalment al Folk-lore ó sía á la recolecció de qüentos, rondalles, tradicions, refrans, etc... y als quadros de costums, fruyt tot del escursionisme práctich, mantigut abans per les dues associacions que al fusionarse constituhiren l' actual Centre excursionista de Catalunya.
 —¿Quins son los més distingits?
 —Milá y Fontanals, que coleccioná los cants populars, ab lo títol de Romancerillo catalán; Pelay Briz, autor de La Panolla y La Roja, y colecciona-