Pàgina:Brutus (1924).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.







BRUTUS


Introducció amb motiu de la mort d'Hortensi

 I. [1] Com, en allunyar-me de Cilícia, hagués arribat a Rodas[1] i allí se'm comuniqués la mort de Q. Hortensi, vaig sentir en l'ànima un dolor major del que hom podia imaginar. Car d'una banda, em veia privat, amb la pèrdua de l'amic, no sols d'un tracte agradable, sinó també d'un lligam de molts deures; i per altre costat, la mort d'un tal àugur, em causava dolor per ço com veia minvat el prestigi del nostre col·legi. Tot pensant això recordava que no sols jo havia estat escollit per ell per formar part del col·legi, declarant-me'n, amb jurament, digne, sinó que, encara, havia rebut d'ell la consagració; per la qual cosa, en virtut de les institucions dels àugurs, venia obligat a honorar-lo com a pare. [2] Augmentava també la meva pena el fet que, en la gran penúria de savis i bons ciutadans, aquest baró, egregi i fervorosament unit amb mi per l'acord de tota classe de pensaments, hagués mort en aquests temps tan crítics per a la República, deixant-nos una trista enyorança de la seva autoritat i prudència. Em dolia, no perquè —com molts pensaven— havia jo perdut un adversari o un envejós de les meves glòries, sinó perquè més aviat havia perdut un company i un associat a una labor gloriosa. [3] Car si és tradició que, en el conreu de les arts més modestes, els poetes notables es dolien de la mort dels poetes contemporanis, amb quin coratge he hagut de suportar jo la mort d'aquell baró amb el qual era més gloriós lluitar que no tenir cap adversari al davant? sobretot perquè ni el seu avançament fou dificultat per mi, ni el meu per ell; ans

  1. Juliol de l'any 50 (a. de J. C.). Hortensi havia mort pel juny