Pàgina:Brutus (1924).djvu/22

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


al contrari, l'un sempre ha ajudat a l'altre amb la confiançça, el consell i el favor.
 [4] Però com com que ell, després d'haver gaudit d'una felicitat constant, ha abandonat la vida en un moment més favorable per a ell que per als ciutadans, morint en un temps en el qual, si hagués viscut, més aviat hauria plorat per la República que no l'hauria ajudada, i visqué tant de temps com fou possible viure honorablement i feliç a la ciutat, planyem-nos, si cal que ens planyem, de la nostra desgràcia i de la nostra pèrdua; testifiquem, no gens menys, per l'oportunitat de la seva mort, més aviat la nostra benvolença que la nostra compassió, de manera que, cada vegada que pensem en aquest preclar i sortós baró, no sembli que ens estimem menys a ell que a nosaltres mateixos. [5] Car, si ens dolem perquè no podem ja fruir de la seva presència, desgràcia nostra és, que havem de sofrir pacientment, per tal que no sembli que ens deixem portar d'una utilitat personal més que de l'amistat; al contrari, si ens entristíssim, talment com si li hagués esdevingut quelcom desagradable, no valoraríem amb esperit prou agraït la suprema felicitat que l'acompanya.
 II. [6] Ben cert que si visqués Q. Hortensi, moltes coses, probablement, enyoraria amb la resta dels ciutadans honrats i coratjosos; però, es trobaria sol o amb comptades persones, per sofrir la dolor de veure, despullat i orfe d'aquella paraula sàvia i digna de les oïdes romanes i gregues, el fòrum del poble romà, que havia estat com el teatre del seu talent. [7] Certament m'angoixa el fet que la República no vulgui les armes del consell, del talent i del prestigi que jo havia après de manejar, i les quals m'eren familiars; armes que eren les pròpies d'un home d'Estat eminent, tant com d'una ciutat digna i ben constituïda. Perquè si ha existit per a la República un temps en el qual l'autoritat i l'eloqüència d'un bon ciutadà han pogut arrancar les armes de les mans dels ciutadans irats, fou segurament aleshores quan el patronatge de la pau fou exclòs o per l'error o pel temor dels homes. [8] Així mateix ens ha esdevingut a nosaltres que, tot i haver-hi moltes altres coses més dignes d'ésser plorades, havem no gens menys lamentat que al temps en el