Pàgina:Brutus (1924).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

qual la nostra edat, després d'exercides les més altes funcions de govern, s'havia de refugiar com en un port, no d'inèrcia ni de peresa, sinó d'un oci moderat i honorable, i quan ja la nostra mateixa eloqüència començava d'esblanquir-se i assolia una certa maturitat i quasi senectut, haguem vist emprades aquelles armes que els mateixos qui havien après d'usar-les gloriosament, no trobaven la forma d'utilitzar amb profit. [9] Així doncs, trobo que han viscut sortosament i feliçment a les altres ciutats, i principalment a la nostra, aquells barons als quals ha estat lícit de fruir no sols del prestigi i glòria de llurs obres sinó també de l'estima deguda a llur saviesa. La memòria i recordança d'aquests homes que remembràvem no fa gaire en una conversa, ens han estat veritablement joioses en mig de les nostres grans i penosíssimes inquietuds.

Personatges i ocasió del diàleg

 III. [10] Passejant per la terrassa un dia que estava desenfeinat a casa, comparegué, com de costum, M. Brutus amb P. Pomponi, dos homes molt ben avinguts, els quals em són molt cars, i tan agradables, que a llur presència s'apaigavà tota la inquietud que em neguitejava sobre la República. Després que els vaig haver saludat els digui: —Què tal, Brutus i Àtic? Porteu quelcom de nou? —Brutus contestà: —Absolutament res que pugui excitar la teva curiositat o que jo m'atreveixi a donar-te com a cert.
 [11] Aleshores Àtic digué: —Havem vingut a casa teva amb intenció de guardar silenci sobre política; més aviat escoltarem volonters quelcom que vingui de tu, que no et causarem cap molèstia.— Vaig dir: —Vosaltres, Àtic, en la meva presència, m'allibereu de tota inquietud i, àdhuc en l'absència, m'haveu atorgat grans consolacions; car, reconfortat primerament per vostres lletres, he retornat als meus antics estudis.— Vaig llegir amb gran plaer —respongué Àtic— la lletra que t'envià Brutus de l'Àsia; en ella em semblà que prudentment t'aconsellava i t'aconsolava molt amigablement.
 [12] —Rectament judicares —vaig respondre—, car heu de saber que per mitjà d'aquesta lletra vaig sentir-me com retornat de li profunda pertorbació d'una llarga malaltia a la visió de la llum.