qual la nostra edat, després d'exercides les més altes funcions de govern, s'havia de refugiar com en un port, no d'inèrcia ni de peresa, sinó d'un oci moderat i honorable, i quan ja la nostra mateixa eloqüència començava d'esblanquir-se i assolia una certa maturitat i quasi senectut, haguem vist emprades aquelles armes que els mateixos qui havien après d'usar-les gloriosament, no trobaven la forma d'utilitzar amb profit. [9] Així doncs, trobo que han viscut sortosament i feliçment a les altres ciutats, i principalment a la nostra, aquells barons als quals ha estat lícit de fruir no sols del prestigi i glòria de llurs obres sinó també de l'estima deguda a llur saviesa. La memòria i recordança d'aquests homes que remembràvem no fa gaire en una conversa, ens han estat veritablement joioses en mig de les nostres grans i penosíssimes inquietuds.
III. [10] Passejant per la terrassa un dia que estava desenfeinat a casa, comparegué, com de costum, M. Brutus amb P. Pomponi, dos homes molt ben avinguts, els quals em són molt cars, i tan agradables, que a llur presència s'apaigavà tota la inquietud que em neguitejava sobre la República. Després que els vaig haver saludat els digui: —Què tal, Brutus i Àtic? Porteu quelcom de nou? —Brutus contestà: —Absolutament res que pugui excitar la teva curiositat o que jo m'atreveixi a donar-te com a cert.
[11] Aleshores Àtic digué: —Havem vingut a casa teva amb intenció de guardar silenci sobre política; més aviat escoltarem volonters quelcom que vingui de tu, que no et causarem cap molèstia.— Vaig dir: —Vosaltres, Àtic, en la meva presència, m'allibereu de tota inquietud i, àdhuc en l'absència, m'haveu atorgat grans consolacions; car, reconfortat primerament per vostres lletres, he retornat als meus antics estudis.— Vaig llegir amb gran plaer —respongué Àtic— la lletra que t'envià Brutus de l'Àsia; en ella em semblà que prudentment t'aconsellava i t'aconsolava molt amigablement.
[12] —Rectament judicares —vaig respondre—, car heu de saber que per mitjà d'aquesta lletra vaig sentir-me com retornat de li profunda pertorbació d'una llarga malaltia a la visió de la llum.
