Vés al contingut

Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


ta escusa vosté s'ha franquejat la entrada aquí qu' es lo qu' es tractava de demostrar.
ENRI. (Apart). (Pot ser sería millor que tractés de conquistarla aquesta bruixa).
ANT. No més 'm faltava aixó per distreurem. ¡Tenir que vigilar enamorats! Com s'hi disfruta tant en aquesta casa! Avuy mateix las senyoras d' aquí 'l costat donan un asalto; mentres ellas ballarán, nosaltres, per variá, dormirém.
ENRI. (Alsantse). No pas jo que no dormiré. Ni vosté tampoch si vol.
ANT. ¿Si vuy? Miri, no més la pregunta ja 'm desvetlla. ¿Quína se 'n pensa are?
ENRI. Darli á vosté y á la Emilia 'l gust de durlas en aquest ball que sembla que li fa denteta.
ANT. (Apart). (Qu'es llarch aquest minyó). (Alt). ¿Portá la senyoreta al ball?
ENR. ¿Qué té de particular? La meva tía la invita en nom de las senyoras de la casa.
ANT. ¿Y don Gervasi?
ENRI. Vencerém els seus escrúpols. Pero vosté m' hi ha d' ajudá, y en recompensa vindrá ab nosaltres.
ANT. (Ab goig). ¿Que jo també vindré?
ENRI. Disfressada y tot.
ANT. ¡Jo disfressada! ¡Fugi d' aquí!
ENRI. Ey, ab un disfrás decent, no 's cregui; un dominó.— Tingui, aixó perque vegi que hi pensat ab vosté.
(Li ensenya 'ls dominós).
ANT. Amagui aixó desseguida, que 'm sembla que venen. Vaya, si que ho son. Ja venen de pasturá.
          (Surt).