Vés al contingut

Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


nio» (Senyalant á la Biblioteca). Obra la página 9.
ENRI. Per tractá del matrimoni 'm sembla que fora milló comensá pel estudi de la dona.
D. GER. Es materia molt poch instructiva, pero, en fí, vés á la biblioteca y...
ENRI. Si per estudiá las donas no hi ha necessitat de llibres. Es molt més práctich estudiá ab ellas mateixas.
D. GER. ¿Ab ellas? ¿Tú ho creus aixís? Tampoch hi tinch inconvenient. (Cridant). ¡Antonia! ¡Antonia! Ab ella 'ns podrém estendre fins 'l fondo de la qüestió... ¡Antonia!
ENRI. Pero, deixi l' Antonia, home, prescindeixi d' antigüetats una vegada á la vida.
D. GER. ¿Quina dona, donchs?
ENRI. Que sé jo... l' Emilia, per exemple.
D. GER. ¡L' Emilia! ¿Pero tu creus que l' Emilia es una dona?
ENRI. Completa, bonica y amable.
D. GER. ¿Y com ho saps tu aixó?
ENRI. Home, veyentla.
D. GER. ¡Oh! bé la veig prou jo y no me 'n he adonat.
ENRI. Perque vosté es un sabi y sense 'ls llibres no veu rés. ¿No ha notat aquella mirada penetrant que té?
D. GER. No
ENRI. ¿Y aquell donaire quan camina?
D. GER. No.
ENRI. ¿Y aquell somriure tant graciós?
D. GER. Tampoch, tampoch. (Entra Emilia sense que se 'n adonguin).
ENRI Oh! Es una criatura angelical! Aquells ulls atreuhen, seduehixen!

(Don Gervasi escolta embadalit y li cau la baba).
A mí cada vegada que la veig m'emo-