Aquesta pàgina ha estat revisada.
| D. GER. | ¡Jo! |
| ANT. | ¿Vostè? tant com jo ho es, vegi que tal. |
| D. GER. | (Apart).(¡Qu' es bona dona, aqueixa Antònia!) |
| ANT. | (Apart). (¡Qué 'm costa ferlo entrá a la pica!) |
| D. GER. | (Apart). (Pot ser que m' aconsellés ab ella. Aquesta pot dirigirme, perque té experiencia). |
| ANT. | (Apart). (Sembla que s' arrima. Fem l'orni). |
| D. GER. | Antonia, ja sabs que tú ets l' única persona ab qui jo 'm descanso. Tú tens bon ull, y t' haig de confessar qu' has penetrat aquesta sensibilitat qu' acaba d' explotar á n' al méu cor y que 'm proposaba ocultá á tothom. |
| ANT. | (Apart). (¡Ay, gracias á Déu!) (Alt.) Digui, digui, qué li passa? |
| D. GER. | Ja veurás. Jo sempre m'he tingut per felís,sens darme compte, que tal vegada no ho era. |
| ANT. | ¡Ya! |
| D. GER. | Instalat aquí, en aquet retiro, ja fá molt temps, que noto com si 'l cel de la meva tranquilitat s'ha anés ennuvolant. Com si'm faltés algo. Jo buscaba... buscaba... |
| ANT. | ¿Qué buscaba? ¿qué buscaba? |
| D. GER. | (Molt baix, agafantla per la má, y ab tó conmogut). Pero ja no busco. Y lo que 't sorprendrá, es que lo que 'm faltava... era... |
| ANT. | ¿Qué era? |
| D. GER. | Casi ré... ¡Dona! |
| ANT. | (Ab explosió). ¡Santa paraula! |
| D. GER. | No 'm renyis! No 'm miris... Abaixa els ulls. Deixam torná roig. Deixam desahogar lo meu pudor, librement! |
| ANT. | ¿Tornarse roig? ¿De qué? ¿D'estimar-mos? ¡Jo 't flich! ¡Si l'amor es l'obra |
