Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


més perfecta que Nostre Senyor ha posat á la terra!
D. GER. ¿Y tú creus qu' aixó per mi no es indigne?
ANT. Lo indigne es abolí la dona, com havía fet fins ara.
D. GER. ¿Pero, no 't sembla que pot ser estaré ridicul?
ANT. Vagi en nom de Deu. Si no 's desitja altre cosa.
D. GER. Ah! tú creus que se 'm desitja?
ANT. Y es clá home, ¿per qué hi som las donas al mon?
D. GER. Donchs no cal que 't digui res més.
ANT. No senyó, no. No 'm diría res que no m' ho hagués pensat.
D. GER. (Apart). (Sembla impossible lo que penetran las donas). (Alt.) Bé, pero... ¿y si no soch del séu agrado?
ANT. Con tal qu' ella siga del de vosté, es lo que basta.
D. GER. ¿Del meu? ¡Si es tant bufona!
ANT. (Ab salamería). ¡Vaya!
D. GER. ¡Tan guapeta!
ANT. ¡Don Gervasi!
D. GER. ¡Y tan ignocentona!
ANT. No tanto, no tanto.
D. GER. Pero 'm sembla que no m' atreviré may á dirli.
ANT. Aixó ray, escríguilhi una carta.
D. GER. Y si no la voilgués llegir?
ANT. No sigui tófona, l'hi contestará desseguida. Jo n' hi responch.
D. GER. Bueno, donchs. Vinga una carta (Vá per escriure y tot d'un plegat se repensa y 's dirigeix á Antonia).
ANT. ¿Qué li passa ara?
D. GER. 'T semblará estrany ¿pero creurías que no sé per quín cap posarmhi? No conech l'istil d' aquesta clase d' epístolas. Digas, que 't sembla que li poshi?
ANT. ¡Don Gervasi!