Aquesta pàgina ha estat revisada.
| l'acompanyaría al ball. ¡Al ball junts! ¡No pot ser! Fora aquets dominós d'aquí.
Pren els dominós y ls tira al seu quarto).
¡Qu' es estrany: 'l cor me va com un molí de vent!... S'hi posa la ma).
¡Si serán celos! ¿Jo celos de l' Enrich? ¿Per qué?... Ella m' estima. ¿Pero, n' estich segú? Aixó, aixó es lo que 'm convé. ¡Probas! Y no estaré tranquil fins que las tingui. ¿Pero, cóm? ¡Tants estudis per no coneixer el cor d' una dona! ¡Oh, 'ls llibres, els llibres! (Pren un llibre y va per rebótrel, pero 's domina y 's tira á un silló de l'esquerra. Obra 'l llibre qu'es el mateix que tenía Enrich al comensament de la escena tercera).
|
ESCENA XVIII
D. GERVASI, y ANTONIA
| ANT. | (Desde'l fondo buscant 'ls dominós).
¡Vaya un capritxo! ¡Are vol que torni 'ls dominós á l' Enrich! ¿Ahónt dehuen ser? (Adonantse de D. Gervasi).
¡Ah! ¡Es aqui! ('S coloca de modo que no sigui vista).
|
| D. GER. | (Ab satisfacció després de haber llegit). |
