Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


¡Ja tinch 'l medi!... Just. Vet' aqui la idea per cerciorarme de la veritat.
(Llegint).

«El marido de Alicia»

(Parlant).

Ara ella espera á l' Enrich per aná al ball... Si, surto per la porta falsa del meu cuarto y... Aixó es...

(Entra al cuarto de la dreta).



ESCENA XIX



EMILIA, y ANTONIA


EMI.
(Entrant per l' esquerra).

¿Qué fá? ¿Encara no 'ls ha tornat?

ANT. Encara no 'ls he trovat, digui. Estich segura qu' eran aqui, pero ara no hi son.
EMI. ¿Donchs, y are? Búsquils, busquils; s' han de trovar antes qu' ell torni.
(Trucan).

¡Será ell!

ANT. ¿Qui, ell?
EMI. L' Enrich, dona.
ANT.
(Anant á obrir).

Ben vingut.

EMI. ¿Ahont va are? No vuy qu' obri, no.
ANT. ¿Per qué? No podém pas fe 'l sort. Al menos, hem de contestar; també podria ser un altre. ¿Qui hi há?
ENRI.
(Desde dins).

¡L' amor!

ANT. ¿L' amor? Per tot te deixo.
EMI. Cuidado qu' obri. Li prohibeixho.
ANT.
(Apart).

(Ja ho entench. L' onzé no destorbarás).

(Alt).

Molt bé diu. Ni obro ni destorbo.

(S' en va).