Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA XX

EMILIA, y luego ENRICH

(Tornan á trucar)
EMI. Ja hi torna, pero no l'obriré.
(Trucan més fort).

Es capás de trucar fins á demá y cridá 'l atenció de don Gervasi.
(Tornan á trucar).

Tindré d'obrir per prudencia. ¡Quina angunia! En fi, qu'ho sápiga tot.
(Obra la porta).
ENRI. ¿Qué fas? ¿Encara no estás á punt? 'L ball va á comensar y la tia ve á buscarte desseguida.
EMI. No hi aniré pas, Enrich. Es impossible.
ENRI. ¿Qué dius are?
EMI. Escolta, y dispensa 'l disgut que tal vegada puch causarte. Don Gervasi, mes que tutor per mi ha sigut un pare; tu ja ho saps.
ENRI. Per ço mateix...
(Trucan).
EMI. ¿Qui deu ser?
ENRI. De segú que's la tia.
EMI. Millor. Per lo que t'anava á dir, més m'estimo qu' ella hi sigui.
(Obra la porta y desde dins fa unaesclamació de sorpresa

¡Ah!

(S'adelanta precipitadament á la escena després d'haber tornat á tancar).
ENRI. ¿Que tens?
EMI. ¡Quin susto! Ay, no se qui es.