Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ENRI. La tia, dona, sino que va disfressada y tú no l' has coneguda. Ja veurás.

(Ab veu baixa). ¿Qué hi ha?

D. GER. (Desde dins). ¡L'amor!
ENRI. ¡Hola! ¿L' amor també? No es pas la tía...
EMI. ¡Calla! Si fos...
ENRI. ¿Qué? ¿Qu' es, Emilia, aquet bullit?
EMI. Vina. Amagat aquí, y escolta.
(Enrich s'amaga á l'esquerra. Emilia obra y D. Gervasi entra lentament disfressat ab un dominó y tapantse ab la caputxa).



ESCENA XXI

EMILIA, D. GERVASI y ENRICH, amagat

D. GER. (Procurant imitá la veu d'Enrich).

Soch jo... Ja soch aquí.

EMI. ¿Quí es?
D. GER. Jo. L' Enrich.
EMI. (Apart). (El tutor. No m' he enganyat. Ho ha descubert tot. Ja veurás... espérat...)

(Alt). ¿Sembla que tremolas? Veus, are te'n penedeixes d'haber dat aquet pas, y espero que serás prou sensat per anarten sense insistir ab lo teu propósit perque fora inútil.

D. GER. ¿Anarmen quan he sapigut que 'l teu tutor també t' estima? No puch, Emilia. Aquest home 'm fa sombra. Es un rival temible. Comprench tot lo que val. Es sabi, amable, apassionat! y es clá que tú no pots fer millor selecció.

(Apart). (Per poch fico 'l peu á la galleda).

EMI. (Apart). (¡Que la sab llarga!)