Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


(Alt). Sí, pero aixó no impedirá que jo t' estimi á tú també.
D. GER. ¡Santa Bárbara!
EMI. Veus á n' al meu tutor, sí, l'estimo, y molt, sento per ell una especie d'amor filial, una veneració, m'inspira respecte, basta temor, si vols.

(Ab salamería). Pero, ab tú, Enrich...

D. GER. (Apart). (¡Ab l'altre!)
EMI. Es molt diferent. Tú m' inspiras menos respecte. T' espero ab més ansietat. Quan te veig me torno roja y 'm sento felís.
D. GER. (Apart aterrat). (¡M' ha mort!)

(Alt. Cau de genolls). ¡Emilia!

EMI. (Apart). (¡Déu méu, que 'm costa dir la veriat!)



ESCENA XXII

Los mateixos y ENRICH

ENRI. (Desde dins). ¡Emilia!
D. GER.
EMI.
(Apart). (¡L' Enrich!)
EMI. ¡'L tutor! Alsat que ve.
ENRI.
(Surt ab ulleras, bata y casquet, remedant á D. Gervasi).

(Apart). (¡Y va de disfressas!
(Alt). ¡Sembla que sigueu sorts! ¿Cóm s'entent? ¿Un home disfressat als teus peus?

(D. Gervasi s' alsa).
EMI. (Afectant sorpresa). Dispensi, don Gervasi. Es l' Enrich que 'm proposaba aná al ball de la senyora Laya y jo l'hi deya que sense permís de vostè...
ENRI. (Ab severitat). ¿Conque al ball y sense 'l meu permís, eh? Vaya ab lo