Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


senyó Enrich. Per altre part, comprench que la culpa no es completament teva. Aixó ho has fet portat per la por de la meva rivalitat. Y, en efecte, es vritat qu' había arribat á pensar ab la possibilitat de que siguessis la meva esposa (á Emilia); pero pensantho detingudament y ab la sanch freda que la prudencia aconsella, he prescindit del cor per contá las arrugas de la cara, y m' he convensut que á la meva edat, la verdadera felicitat, com diu Aristóteles, consisteix principalment ab fer felissos als que 'ns rodejan.
D. GER. (Apart). (¡Quina llissó! Aquesta si qu' es de mestre!)
ENRI. Per lo tant, jove, no vuy qu' ab mí hi vegis un rival, sinó un amich. Un pare carinyós que comprén la juventut, y el respecte que 's mereix quan estima ab bons fins. Ab aixó, vinga la ma... y tú Emilia, la teva, y que Déu os fassi bons minyóns.



ESCENA ÚLTIMA

DON GERVASI, EMILIA, ENRICH y ANTONIA

ANT. (Apart). (¡Tots aquí!)
D. GER. Estimat deixeble, tinch l' honor de demanarte la má per la Emilia.
ENRI. Don Gervasi... jo...
EMI. Enrich, l'obligació del deixeble es obehir al mestre.
D. GER. (Ab sentiment). Sí, fills meus, y podeu estar tranquils. Deuse las mans, y com tú deyas: Déu os fassi bons minyóns.
(Los beneheix).
ANT. ¡Una benedicció ab dominó! ¡Ay, qu'