Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


está de broma! Donchs que tan mateix va al ball, don Gervasi?
D. GER. (Enfadat). ¿'M vols deixá tranquil? Vaig á dedicarme àá lo meu: als llibres.
EMI. ¿Encare no sab prou?
D. GER. Encare no sé l'art de ferse estimar. Ab aixó com si no sapigués res.
EMI. (Se l'emporta apart y ab molta salamería li diu).
¡Pero, si se l' estima, home! ¡Si hi há un cor que suspira per vosté!
D. GER. (Embadalit). ¡Per mí!
EMI. Ja que voste m' ha demostrat el seu desitg de ferme ditxosa, jo vuy que vosté ho sigui. Vamos... vinga aquesta má.
D. GER. (Sorprés). No 't comprench.
ANT. (Apart per Emilia). (Sembla que 'm mira).
EMI. Vaja, dongui la ma á la seva esposa.
D. GER. ¡Pero, que ho diu de veras!
(Emilia que está entre don Gervasi y Antonia, 's retira y fent avansá á Antonia uneix las mans dels dos).
D. GER. ¡Ab l'Antonia!
ANT. ¡Estimat espós!
(Don Gervasi fuig del costat d' Antonia. Emilia li corra detrás y Enrich s' apodera de la má d' Antonia y la porta cap á don Gervasi).
D. GER. ¡Casarme ab ella!
EMI. ¡Sí, home, estímila com si fos jo mateixa. Fássiho per mí.
D. GER. (Apart). (Are 'm torna la pilota).
(Emilia reprén la má de don Gervasi y Enrich la de Antonia y las juntan).
ENRI. Vamos, don Gervasi, qu' es una edició ben conservada y encare hi apendrá alguna cosa.