Feuli, orenetes, cansons d' amoretes,
fesli musica, gentil rossinyol;
si t' es poch fina ma falda de nina
baixen los Angels, del cel un bressol.
Sian ses ales glasser de tes gales,
sian sos brassos coixins de ton cos;
jo per tos polsos ne tinch de mes dolsos,
per embolcarte les teles del cor.
Sian ta faixa, si 'l cel no te 'n baixa,
quatre palletes de sech poliol,
quatre palletes tot just floridetes,
que 't servirian de faixa y llensol.
Guarníumel Angels, bressáumel Arcángels
d' ayre bon ayre, tot fentli l' amor,
mística bresca lo cel li servesca
si en llet de Verge no troba dolsor.
Dels Reys l' estrella claríssima y bella
n' es baixadeta á posarse en ton front;
quant ells te miran gelosos se 'm giran:
«¡Quina faldada de perles y flors!»
Totes s' esfloran les flors que t' anyoran,
féyales náixer ton riure tan dols;
tornan reviure si 'ls tornes á riure,
mes ¡ay! sols beuen rosada de plors
Pàgina:Cántichs.djvu/10
Aquesta pàgina ha estat validada.
