Pàgina:Cántichs.djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 ells serán d' amor los llassos
 que relligan l' home á Dèu;
 pecadors, seguiu mos passos,
 y ab mi al cel arribaréu.—

 Li obre 'ls muscles la creu dura,
 y á tres passas cau malmés;
 al carrer de l' Amargura
 ¡ay! sa Mare l' ha escomés;
 de neguit son cor esclata:
 —Fillet méu, ¿donchs hónt anau?—
 —A morir per gent ingrata;
 Mare meva, ¡á Dèu siau!—

 Tots l' escupen y li pegan,
 y ab la soga que du al coll
 tant l' estiran y arrossegan
 que 'l camí de sanch es moll:
 Creu tan grossa l' agobía,
 mos pecats encara mes;
 cada recayguda mia
 lo fa caure al fanch estés.

 Morint ja ab tanta ferida,
 han llogat al Cireneu,
 allargantli un punt la vida
 pera donarli mort de creu.
 Puix la ma tots hi hem posada,
 ajudémlo en sos dolors,
 y ab sa sanch malaguayanda
 barrejemhi nostres plors.