Aquesta pàgina ha estat validada.
De la Creu lo devallaren
Nicodemus y Joseph,
y en los brassos que 'l bressaren
¡quánt mudat sa Mare 'l reb!
embalsamantli á besades
ulls y galtes, mans y cor,
la ferexen ¡ay! plegades
set espases de dolor.
¿Qué s' es feta ta bellesa,
gentil rosa de Saron,
nevat lliri de puresa
que embalsamas tot lo mon?
Mans inícues te deixaren
sense forma ni color;
y en los peus que 't trepitjaren
tu vessares ton olor.
Plorau, Ángels que cantareu
la nit santa de Nadal;
ales d' or que l' abrigareu,
veniu ara á amortallál.
Mes la fosca sepultura
ja á María l' ha robat,
que ab son cálzer de amargura
plora en trista soledat.
Tot cumplint les profecíes
se desvetlla gloriós,
y al Sepulcre les Maríes
ja no hi troban lo séu cos;
