En setè lloc, l'informe mostra diversos procediments o escenaris alternatius que podria emprar la Generalitat per conèixer el parer dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre el seu futur polític col·lectiu o per expressar la seva voluntat de constituir-se en Estat independent. Concretament es considera la possibilitat d'implementar consultes "alegals" promogudes pels poders públics o per organitzacions privades amb el suport indirecte dels poders públics; la convocatòria d'eleccions plebiscitàries; una declaració unilateral d'independència, que es podria emprar després d'unes eleccions plebiscitàries o com una presa de posició del Parlament a ratificar posteriorment a través d'una consulta; o una mediació europea o internacional (epígraf 8).
Finalment, en el darrer apartat s'analitzen els hipotètics instruments jurídics que podria intentar emprar l'Estat per oposar-se a les actuacions desenvolupades per la Generalitat per convocar una consulta o per implementar-ne els resultats (epígraf 9).
El document finalitza amb el resum i les conclusions principals de l'informe (epígraf 10).
2. Anàlisi del suport a la celebració de la consulta
2.1 Introducció
Aquest apartat analitza el suport fàctic que genera la convocatòria d'un referèndum o consulta per decidir si Catalunya ha de convertir-se en un nou Estat. S'analitzen les enquestes que s'han publicat fins al maig del 2013 i que han inclòs una pregunta sobre la convocatòria d'un referèndum. També s'analitza el suport electoral que els partits favorables i detractors a la convocatòria d'un referèndum/consulta van obtenir en les eleccions al Parlament de Catalunya. La distribució territorial del suport/rebuig a la consulta es visualitza a través d'una sèrie de mapes de base municipal. Finalment, es
