En cinquè lloc, l'informe examina els diversos elements que configuren les consultes populars així com els criteris que han de regir tant la campanya institucional de la Generalitat com la dels actors legitimats per a participar en la consulta. Concretament s'analitzen els criteris que cal emprar a l'hora de formular la pregunta des de la triple perspectiva de la claredat i la neutralitat, de la formulació d'una o vàries preguntes, i de la referència o no a la necessitat d'implementar els resultats de la consulta a través de les vies legals vigents. També s'estudien els criteris que haurien de tenir-se presents en la fixació de la data de la consulta, així com la conveniència o no de fixar quòrums mínims de participació o majories qualificades per considerar eficaços els resultats d'una consulta. Finalment, en el cas de les consultes no referendàries, es consideren els problemes polítics i tècnics que suscita la determinació del cens dels cridats a votar, sobre tot en un escenari de no col·laboració de l'Estat o de determinats ens locals, i els problemes logístics i de mitjans materials per celebrar la votació. Es dedica una atenció especial a l'administració electoral i, més concretament, a la possibilitat d'establir una Sindicatura Electoral de Catalunya, així com a la regulació de les campanyes institucional i informativa de la consulta (epígraf 6).
En sisè lloc, es presenten les conseqüències jurídico-polítiques que es poden plantejar
a l'hora d'implementar els resultats de la consulta, especialment en el cas d'una
resposta favorable a la constitució d'un Estat independent, i això tant des del punt de
vista de les accions que hauria d'emprendre la Generalitat, com de les que
correspondrien a l'Estat. La resposta a aquesta darrera qüestió està en funció del grau
de vinculatorietat jurídica i política que s'atribueixi als resultats de la consulta. En
qualsevol cas si l'Estat s'oposés a implementar els resultats o si prèviament ja s'hagués
oposat a la possibilitat de celebrar una consulta legal, la Generalitat tindria oberta la
possibilitat de cercar vies alternatives per conèixer la voluntat dels ciutadans i
ciutadanes de Catalunya sobre el seu futur polític col·lectiu i per implementar-ne els
resultats (epígraf 7).
