Pàgina:CATN 01 - La consulta sobre el futur polític de Catalunya (2013).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

En tercer lloc, es mostren les estratègies jurídiques que la Generalitat hauria d'emprar per fer efectiva una consulta legal a través de les vies previstes en el dret intern. Concretament es planteja la qüestió de quants i quins dels procediments caldria intentar aplicar i per quin ordre caldria fer-ho. El Govern de la Generalitat disposa ja d'un informe extens, elaborat per l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA), en el qual s'identifiquen, en el dret intern, fins a cinc procediments a través dels quals es podria convocar de manera legal una consulta per tal que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya poguessin expressar la seva opinió sobre llur futur polític col·lectiu.[1] El Consell Assessor per a la Transició Nacional fa seves les línies mestres d'aquest informe i, per tal d'evitar reiteracions, en aquest document únicament s'analitzaran les qüestions relatives a la consulta no examinades en l'informe de l'IEA (epígraf 4).

En quart lloc, en previsió que l'Estat s'oposi a la celebració de la consulta per les vies del dret intern, s'analitza si els drets internacional i europeu estableixen algun procediment legal específic per convocar la consulta o contenen algun dret o principi que es pugui al·legar davant d'un tribunal de justícia o que estableixi alguna mena de situació jurídica activa a favor de la Generalitat o, finalment, si contenen algun dret o principi que permeti concloure que la celebració de la consulta per vies alternatives i la implementació dels seus resultats, inclosa la constitució d'un Estat independent, no constitueix un il·lícit internacional amb les conseqüències que deriven d'aquest fet (epígraf 5).

  1. Aquestes cinc vies són els referèndums regulats i convocats per l'Estat de l'article 92 CE; la delegació o transferència de competències de l'article 150.2 CE; els referèndums previstos en la Llei catalana 4/2010; les consultes de la proposició de llei catalana de consultes populars no referendàries que actualment s'està tramitant en el Parlament de Catalunya i, finalment, la reforma de la Constitució. L'informe de l'IEA conclou que hi ha molt bons arguments jurídics per defensar la legalitat d'aquestes vies, de manera que un hipotètic refús per part de l'Estat a la convocatòria d'una consulta com la que es reivindica majoritàriament a Catalunya caldria imputar-lo més a motius estrictament polítics -a una manca de voluntat política- que no pas a motius jurídics. Vgs. Tres Informes de l'Institut d'Estudis Autonòmics sobre el pacte fiscal, les duplicitats i les consultes populars. Pàgs. 395 a 448. Institut d'Estudis Autonòmics. Barcelona. 2013.
    L'informe també es pot consultar a:
    http://www20.gencat.cat/docs/governacio/IEA/documents/assessorament_govern/lnforme%20consultes%2011.03.2013.pdf