Pàgina:CATN 01 - La consulta sobre el futur polític de Catalunya (2013).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


1. Introducció

El present informe analitza la situació fàctica i els elements jurídics, polítics i procedimentals que incideixen en l'organització d'un referèndum o consulta a través de la qual els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur polític. El document s'estructura en una sèrie de seccions analítiques i d'unes conclusions finals.

En primer lloc, s'estudia el suport que genera la celebració de la consulta tant a partir de les dades que ofereixen les enquestes com del suport electoral obtingut en les passades eleccions al Parlament de Catalunya pels partits favorables i contraris a la convocatòria. Concretament, i sobre la base dels vots obtinguts per cada partit, s'analitza la distribució territorial, presentant una sèrie de mapes que permeten esbrinar com es distribueix el suport a la consulta arreu dels municipis catalans. Finalment es combina la informació de les enquestes amb els resultats electorals, a través d'una estimació estadística, per tal de conèixer la magnitud del suport al dret a decidir i la seva distribució territorial per municipis. L'estudi mostra un ampli suport de la població catalana a favor de la celebració de la consulta (epígraf 2).

En segon lloc, es mostren els principals arguments que legitimen la implementació d'aquest tipus de consulta, tant els de caràcter històric com els que són propis de les democràcies liberals (caràcter democràtic, representatiu, cívic i participatiu de la consulta; protecció "liberal" dels drets individuals i col·lectius dels ciutadans; caràcter igualitari i inclusiu; congruència amb els principis del federalisme plurinacional, concepció avançada i cosmopolita de la democràcia; caràcter pacífic i funcional per sortir de l'atzucac polític actual; congruència amb la cultura política catalana; visibilitat internacional de Catalunya). També s'inclou en l'anàlisi la perspectiva de les pràctiques de democràcia directa que mostra la política comparada actual (epígraf 3).