Aquesta pàgina ha estat revisada.
LA FOSSA DEL GEGANT
Lo comte Guifre encarad'ira está foll,
plantat dalt de la cimade Canigó;
entre'l cel y la terrase veu tot sol,
puix una boyra negrad'ales de corb
ab lo verger abrigalos Estanyols,
palaus y palacianes,aucells y flors.
Passeja la miradape'l Rosselló,
lo cel li sembla rúfol,lo pahís horch;
de moros no n'ovira,sols veu la pols
que en los camins aixecan llurs esquadrons.
Del llevantí Colliurese gira al port,
ne surt una fumeraque tapa'l sol.
¿Será als vaixells ò al pobleque's cala foch?
Quan pensa ab Tallaferros'ho esplica tot;
dels sarrahins ha encesoslos galiots,
mes ay! mentre ell estimbason fill hermós!
Sos ulls aixís que ho veuhensemblan de boig,
sa cara se trasmudacòm de qui's mor.
