<poem>Llavors se dona comptedel seu pecat, lo coneix y s'esglaya;mes ay! ja es tart. Plantat dalt de la cimacom para-llamps, ne demana un als núvols,no'n baixa cap! Com qui cerca metzinesal fons d'un vas, mira'l fons del abismedesesperat, negra gola de monstreque'l va xuclant. ¿Se llevará la vidacom un covart, seguint lo hermós cadavrecórrechs avall? ¿Se tirará al feréstechgorch de Balaig? Bé ho farán prou los morossi's vol matar, no'ls mancan cimitarres,los sobran darts, y de llances se'n veuhentot un canyar. Ja baixa de la cimatot esvarat, donant ensopegadescom embriach. Part d'amunt de Valmanyafa ressonar la trompa que son aviduya al combat. No trigan á respondreper les afraus los jóvens capcinesos,los vells cerdans, aucells que á la tempestas'han esbullat. Cami de Serrabona1va atravessant los rierons que reganl'hort de Vinçá; oásis que eixes serrestenen tancat perque no'ls lo marcescal'ayre de mar. Del Canigó los Aspresson l'arrelam de serres que entrelligacap á llevant; en llur derrera onadas'alça un toçal, que té'l nom y la formad'un camellás2 entre'ls puigs y la planamal ajassat. En sa gropa se'n pujanmolts cristians en seguiment de Guifre,que'ls va aplegant. D'aplegadisses llancesquan té un bon ram,
