Pàgina:Canigó (1901).djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 L'ENTERRO

 Com als vells paladins en la batalla,
 quant l'ombra de la mort los amortalla
 del cristiá penó sota'l capçal,
 los solía sortir vestit de malla
 d'un ángel la figura celestial;


 al rompre la batalla decisiva,
 arribar se vejé lo bisbe Oliva,
 d'algun dels monjos de Ripoll davant;
 l'enviat del Altíssim sempre arriba
 quant sos aussilis més servey nos fan.


 Ignorant l'art ferotge de la guerra,
 humil doblega sos genolls en terra,
 pe'l comte Guifre demanant socós,
 y quant aquest al Goliat aterra
 á Oliva diu:—¿Quí l'aterrá dels dos?