Pàgina:Canigó (1901).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 d'un colp de puny sa cornamusa aixafa,
 lo rústich trobador ab ell s'agafa,
y de bastons d'alzina s'aixeca un alzinar.

 Entre'ls minyons del pla y los de la serra
 va á rompre, ¡válgans Deu! lo crit de guerra,
quant altre crit més aspre los agermana á tots:
 —Los moros son á la ciutat d'Elena3;
 ja sos aixams negrejan en l'arena
y encara á glops ne trauhen catorze galiots.—

 —Aném á arrabaçarlos,—Guifre esclama,
 aixecantse vermell com una flama,
al temps que Tallaferro, montat ja en son cavall,
 diu:—Jo á copçarlos vaig sobre Portvendres;
 llançáumels aviat com anyells tendres
del Tech ab les onades á rodolons y avall.

 —Jo vinch ab vos,—lo bell Gentil li crida,
 donant á son corcer tota la brida.
Lo comte Tallaferro,—No vingas,—li respon;—
 á qui't creava cavaller suara
 serveixlo un any ó dos ó més encara:
fill meu, que no li fassas may abaixar lo front.—

 Diu, y ja romp com áliga los ayres;
 tan sols per ferli llum alguns fallayres
se'n du per companyía, los més lleugers y forts.