tan virginal al vèurela y tan bella,
com gegant per vetllar una donzella
un campanar se posa al seu costat.
Es ample y ferm, d'alçada gegantina,
les dues valls y'l comellar domina
y encara puja amunt, pis sobre pis.
Es un cloquer y un torreó de guerra,
es un esforç titánich de la terra
per acostarse un pas al paradís.
Les celdes, verament celdes d'abelles,
son en est rusch diví xiques y belles,
lo goig y la dolçura'n son la mel;
los vint monjos que pujan á habitarhi
de l'oració la trauhen y'l sagrari,
de les flors de la terra y les del cel.
Sembrantne per les cordes del salteri
coronan de jardí llur asceteri
y, eixint de la basílica, l'encens
s'aplega del espígol ab l'aroma
y pujan, fent una mateixa broma,
dels monts y'ls astres al altar immens.
En mitj d'eix cáos de revolta roca,
com un espectre, en la mateixa boca
del abisme, s'aixeca'l monestir:
Pàgina:Canigó (1901).djvu/152
Aquesta pàgina ha estat revisada.
