Pàgina:Canigó (1901).djvu/157

 y's refrigera son cruel martiri
 veyent l'ángel soliu del cementiri
 ab una ala covarlos á tots dos.


 Sovint á l'aspra y mortuoria celda
 arriba'l crit selvatge de Griselda,
 que, boja, va cridant:—Gentil, Gentil!—
 y, estesa al vent sa cabellera rossa,
 ab sa nevada má truca á sa fossa,
 hont altra flor no hi portará l'abril.


 Sens esperar, á voltes, la resposta,
 se rebat á més córrer per la costa
 y á crits lo comte-monjo desvetllant:
 —¿Sota quín arbre dorm aquell que anyoro?
 bon monjo,—diuli,—no estranyeu si ploro;
 ¡ay! fa tants díes que l'estich cercant!—


 Ressegueix entretant cenobi y temple
 Oliva, no hi há res que no contemple;
 funda en Ripoll un altre monestir,
 y estudía per ell eixos brancatges
 de pedra, eixes motllures y fullatges
 que mourían los besos del sefir.


 Allí ab lo pensament tot ho transporta,
 desde'l pom del panell als banchs de l'horta,
 y trasmuda, combina y afegeix,