Pàgina:Canigó (1901).djvu/161

 quant vius encara anavan per la terra
 als vicis y al error fent crua guerra,
 ja s'unían ses ánimes en Ell.


 Jau á sos peus, rebuig del negre abisme,
 ferotge drach, lo drach del gentilisme;
 á ofegar de ses ires los rebulls
 dues áligues baixan á la terra,
 y mentres una ab sos unglots l'aferra,
 a colps de bech l'altra li lleva'ls ulls.


 Ací'ls ensenya dos lleons que's baten,
 y fers l'un sobre l'altre se rebaten:
 un centauro, fugint, los tira un dart,
 mes l'home, á qui de monstre la figura
 donaren les passions, de tan impura
 cadena sempre se deslliga tart.


 Domant ja son cavall lo genet destre,
 més enllá's veu de ses passions ja mestre;
 vestit de cavaller ab los arreus,
 á les feres indòmites s'atança,
 y al apuntarlos la punyenta llança
 amansides se postran á sos peus.


 Davall de tot á Llucifer veu caure
 del cel, á Adam del paradís, y ajaure
 lo condemnat en llit de foch etern,