Aquesta pàgina ha estat revisada.
l'enemich de sa patria y de son Deu.
D'aquest prodigi en eternal memoria
fundá en lo Camp lo nostre monestir;
y la Mare de Deu de la Victoria,
estrella de sa gloria,
esser volgué l'Estrella de Tuhir.
la goja de galamús
Esfloredices valls de Fenolledes,
adeu, adeu, desert de Galamús;
també de tes arbredes,
que arrosan aygues fredes,
me trauhen los deixebles de Jesús!
Adeu, los de Nohedes,
Estany Negre, Estany Blau y l'Estelat,
espills d'eixes pinedes
y d'eix cel de safir immaculat!
¡Qué tristos ara us miro,
tan frescos y rihents que us he deixat!
l'hermitá de galamús
Desde ací dalt t'oviro,
placèvol hermitatge,
y ja per tu sospiro
com l'aucellet que anyora
son niu entre'l brancatge.
