Ahir de Sant Antoni
trobí en la Cova una divina imatge
que, en signe de victoria,
de porcell en figura, té'l dimoni
als peus. ¿Baixáli un Angel de la Gloria
perque del herm l'aspresa m'endolcís?
Dolça Tebayda mía,
cancell del paradís,
en tu, d'eix serafí ab la companyia,
dolça Tebayda mía,
ja moriré felíç!
la fada de ribas
Adeu, Coves de Ribas,
ja no us veuré may més,
fontana remeyera d'aygues vives,
cistell de flors de Nuria
ab faixes de verdor al cel sospès.
Ja'l ressó no ohirán de ma canturia
pujant los traginers per lo camí,
y'l pastoret que vetlla en la boscuria
en la ribera estesos
mos tovallons no ovirará al matí.
May més d'amor encesos
vindrán los cavallers á aquella Cova
que sols l'amor obrí;
si algú mon niu retroba,
lo trobará sens mi!
En eixes valls á rellevar ma fama,
Pàgina:Canigó (1901).djvu/172
Aquesta pàgina ha estat revisada.
