Aquesta pàgina ha estat revisada.
vestit de foch y flama,
ja ve'l Comte l'Arnau;
boscos, soleys, masíes que'l cor ama,
per sempre adeu siau!
oliva
Si ve'l Comte l'Arnau, altres ne venen:
la creu en sa má tenen
y l'amor de Jesús dintre del cor,
y ab aqueix foch diví la terra encenen,
fentne l'astre flammíger del amor.
L'esbart del cel de Monagals eixía
quant ja la marejada
de moros decreixía
y ahont nasqué Ripoll, á la besada
del Ter y del Freser,
en illa gerda eix monestir bastía,
de Catalunya baluart primer.
Fets ángels de la patria, allí guardaren
sa historia y son tresor,
son esperit naixent allí breçaren,
adormintlo ab cançons de l'antigor.
la de fontargent
No us tornaré pas veure,
boscuries andorranes,
