rius de Fontalba, estanys de Fontargent;
ni us dich ¡ay! á reveure,
mes serres catalanes,
que veig fugir, fugir cap á occident!
l'hermitá de meritxell
Desníessen la fada á la bona hora,
millor Reyna y senyora
en Meritxell trobaren estes valls.
Fa música á ses plantes lo Valira,
que d'Ordino á Soldeu, armoniosa,
té la figura d'una immensa lira
de braços de cristalls.
Damunt son front lluheixen
los dotze estanys Pessons2, corona hermosa
que de brillants y gemmes li ofereixen
aqueixes cimes hont lo cel reposa:
corona d'Ariana esplendorosa
que, del zenit despresa,
quedá entre terra y cel aquí sospesa.
les fades de rosas i banyolas
Adeu, viles y platges y boscuries,
d'aqueixes endreçuries.
Passá en ales dels somnis ilusoria
l'albor de nostra gloria,
Pàgina:Canigó (1901).djvu/174
Aquesta pàgina ha estat revisada.
