Pàgina:Canigó (1901).djvu/174

 rius de Fontalba, estanys de Fontargent;
 ni us dich ¡ay! á reveure,
 mes serres catalanes,
 que veig fugir, fugir cap á occident!


 l'hermitá de meritxell

 Desníessen la fada á la bona hora,
 millor Reyna y senyora
 en Meritxell trobaren estes valls.
 Fa música á ses plantes lo Valira,
 que d'Ordino á Soldeu, armoniosa,
 té la figura d'una immensa lira
 de braços de cristalls.
 Damunt son front lluheixen
 los dotze estanys Pessons², corona hermosa
 que de brillants y gemmes li ofereixen
 aqueixes cimes hont lo cel reposa:
 corona d'Ariana esplendorosa
 que, del zenit despresa,
 quedá entre terra y cel aquí sospesa.


 les fades de rosas i banyolas

  Adeu, viles y platges y boscuries,
 d'aqueixes endreçuries.
 Passá en ales dels somnis ilusoria
 l'albor de nostra gloria,