Aquesta pàgina ha estat revisada.
les orenetes per passar la mar;
aixís de tu, ma dolça Catalunya,
lo nostre vol s'allunya,
girantse sols per vèuret y plorar!
Un jorn tornarán elles
ab los amors, los lliris y roselles,
los cántichs dels fadrins y les donzelles;
¡sols á nosaltres no'ns veurás tornar!
chor de monjos
Ja som al cap d'amunt de la montanya,
balcó del Pirineu;
se veuhen desde ací França y Espanya,
junyímles ab la Creu.
(Plantantla y adorantla.)
Arbre florit del Gólgota en la roca,
¡oh Creu! obriu lo cel ab vostre front,
tancau, tancau l'infern ab vostra soca,
y ab vostres braços relligau lo món.
oliva
Del iris bell la virolada cinta
sobre la Creu del Canigó se mostra,
corona celestial que un ángel pinta.
