Pàgina:Canigó (1901).djvu/179

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 les orenetes per passar la mar;
 aixís de tu, ma dolça Catalunya,
 lo nostre vol s'allunya,
 girantse sols per vèuret y plorar!
 Un jorn tornarán elles
 ab los amors, los lliris y roselles,
 los cántichs dels fadrins y les donzelles;
 ¡sols á nosaltres no'ns veurás tornar!


 chor de monjos

 Ja som al cap d'amunt de la montanya,
 balcó del Pirineu;
 se veuhen desde ací França y Espanya,
 junyímles ab la Creu.
 (Plantantla y adorantla.)
 Arbre florit del Gólgota en la roca,
 ¡oh Creu! obriu lo cel ab vostre front,
 tancau, tancau l'infern ab vostra soca,
 y ab vostres braços relligau lo món.


 oliva

 Del iris bell la virolada cinta
 sobre la Creu del Canigó se mostra,
 corona celestial que un ángel pinta.