Pàgina:Canigó (1901).djvu/181

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 chor de sants

 Silva talem nulla profert
 fronde, flore, germine.


 sant romualdo y sant marí

 Com niu de rossinyols entre englantines,
 jo veig nostre hermitatge
 davant lo monestir de Sant Miquel;
 aparicions divines
 baixavan á eix boscatge,
 pujántsen nostres ánimes al cel.


 sant urséolo

 Un día, de Venecia Dux fortíssim,
 á ma esposa la mar doní anells d'or,
 per vos, Jesús dolcíssim,
 per vos guardava l'ánima y lo cor.
 Com en ales d'un ángel del Altíssim,
 Garí, en ta companyía,
 á viure en la abadía
 vinguí de Sant Miquel,
 y fills, muller y regne, quant tenía,