Vés al contingut

Pàgina:Canigó (1901).djvu/181

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

chor de sants

Silva talem nulla profert
fronde, flore, germine.


sant romualdo y sant marí

Com niu de rossinyols entre englantines,
jo veig nostre hermitatge
davant lo monestir de Sant Miquel;
aparicions divines
baixavan á eix boscatge,
pujántsen nostres ánimes al cel.


sant urséolo

Un día, de Venecia Dux fortíssim,
á ma esposa la mar doní anells d'or,
per vos, Jesús dolcíssim,
per vos guardava l'ánima y lo cor.
Com en ales d'un ángel del Altíssim,
Garí, en ta companyía,
á viure en la abadía
vinguí de Sant Miquel,
y fills, muller y regne, quant tenía,