Pàgina:Canigó (1901).djvu/182

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 tot ho deixí per eix recó de cel.
 Sovint fins á l'aurora
 un èxtasis diví'm lligava fora;
 quant l'albadella6 me cridava al chor
 un dematí, la porta era tancada;
 jo demanava entrada,
 ningú'm sentí, ningú, sinó'l Senyor.
 Ell m'enviá dos ángels amorosos
 ab una escalad'or.
 Ditxosos, ¡oh! ditxosos
 los que pujan, ¡oh Creu! per ta florida
 brancada, arbre de vida,
 que'l fruyt del cel nos du;
 per pujar de la Gloria al goig sens mida
 l'escala d'or ets tu!


 chor de sants

 Flecte ramos, arbor alta.


 sant vicens7

 Abaixaulos, ¡oh Creu! cap á Colliure.