Pàgina:Canigó (1901).djvu/184

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 feuhi la fe de Jesucrist reviure,
 feu á ses plantes lo Coran morir.


 oliva

 ¿Sentiu? de la campana
 de nostre monestir se sent lo plor,
 mon cor ab ella una oració us demana
 per mon germá que's mor.


 chor de monjos
 (s'agenollan)

 Proficiscere anima christiana.
 Del cos rompent los llaços,
 surt d'aquest món crisálida immortal.
 Rebeula com esposa en vostres braços,
 lliuraula ¡oh Deu! del terbolí infernal,
 com á Lot del incendi de Sodoma,
 á Daniel de les urpes del lleó,
 á Sant Pere y Sant Pau de les cadenes
 de la cruenta Roma,
 á Job d'un mar de penes
 y á Moysés dels corcers de Faraó.