Pàgina:Canigó (1901).djvu/185

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 un infant

 Dins una alba de llum serena y pura
 jo'l veig enarborarse,
 rejovenit y lliure:
 dos justos de l'altura
 tot baixant á recèbrel veig somriure;
 de l'un la noble y bélica figura
 se sembla al que ara puja del desterro,
 y ab ells veig abraçarse;
 l'altre es hermós com pomeró en abril,


 chor de monjos

 Aquell deu ser lo comte Tallaferro,
 aquest l'hermós Gentil!


 oliva

 Gloria al Senyor; lo núvol de tristesa
 que amortallá tant temps l'ánima mía
 com los núvols del cel se va desfent;
 la nit recula empesa
 per la claror del día
 que riu en la finestra d'Orient.