Vés al contingut

Pàgina:Canigó (1901).djvu/185

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

un infant

Dins una alba de llum serena y pura
jo'l veig enarborarse,
rejovenit y lliure:
dos justos de l'altura
tot baixant á recèbrel veig somriure;
de l'un la noble y bélica figura
se sembla al que ara puja del desterro,
y ab ells veig abraçarse;
l'altre es hermós com pomeró en abril,


chor de monjos

Aquell deu ser lo comte Tallaferro,
aquest l'hermós Gentil!


oliva

Gloria al Senyor; lo núvol de tristesa
que amortallá tant temps l'ánima mía
com los núvols del cel se va desfent;
la nit recula empesa
per la claror del día
que riu en la finestra d'Orient.