Pàgina:Canigó (1901).djvu/196

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





NOTES



Cant I


IFallayres son los que en alguna vall pirenayca corren en fantástica filera, per los boscos y montanyes vehines, ab falles de pega ò teyes enceses, cantant corrandes y cançons á Sant Joan, la nit abans de sa festa. Vèusen aquí una floreta que, per lo ram del cançoner catalá, aplegá en la vall de Bohí nostre sabi amich, lo degá dels escursionistes y arxiver de nostra literatura, D. Marian Aguiló:

 Anirèm á cullir roses
 al roser de Sant Joan,
 ne farèm una enramada
 als fallayres d'aquest any.
 Jo me'n vaig tota soleta
 per una arboleda avall,
 quant so en mitj de l'arboleda
 n'encontro'l gloriós Sant Joan,
 l'encontro dins una sala,
 dins una sala molt gran,
 les antostes son de vidre,
 la sala n'es de cristall,
 en el mitj d'aquella sala,
 si n'hi há una font real,
 que s'hi renta los peus Cristo
 y'l gloriós Sant Joan.
 Deu los do molts anys de vida
 als fallayres d'aquest any,
 que n'han celebrat la festa,
 la festa de Sant Joan.