2. Joglars, joculatores, s'anomenan encara en lo Rosselló los músichs que tocan en les festes majors lo floviol, lo tamborí y la borassa ò sach de gemechs.
3 La ciutat d'Elena. Elna, que rebé de Constantí lo nom de Castrum Helenæ, en recort de sa santa mare.
I. Fada, paraula usada per nostres clássichs y viva encara á Mallorca, es sinònima dels mots coneguts, encara que paratgívols, de goja, aloja, encantada y dona d'aygua, que gastám en la Llegenda.
2. Jonquilles: floreta de cinch fulles blanques y de cor groguench que recorda la nadala. Es verament atrevida, puix floreix al bell peu de la congesta que la abrigava ahir, sota mateix del glaç que'l sol va aprimant y retallant y fins sovint lo forada per traure'l cap á la llum y á la vida. La he vista vora molts estanys; mes al peu dels Estanyols de Cadí, en son temps, sembla talment voler cobrir la terra, que deixan les neus, ab altra primaverenca nevada de flors d'ametller.
3. Lo rhododendron ferrugineum, á més del nom de boix-florit, té los de boix de Nuria, boixerica, gabet y talabart. Es la flor que embelleix més nostres Pirineus, en sa florida, endomaçant de vermell sos ayguavessos, despullats, sense compassió, dels abetars y pinedes primitives.
I. Llisona, serpeta blanquinosa, curta y de cua esmotxada, més coneguda per lo nom de noya de serp: en lo Pallars ne diuhen vidriol, no sé si per ser trencadiça com lo vidre ò si per tenir, sens fonament, anomenada de verinosa, com ho diu l'adagi: «Picada de vidriol porta dol».
