IClot de Moixeró: No sé de què li ve'l nom á aqueixa soliua clotada, ver niu de moixons amagat entre les branques del Cadí, que, com per abrigarla, perden aquí sa esterilitat y's reyesteixen de verdor.
No s'hi veu un palm de roca, la gespa y la florida jonça la encatifan tota y les fonts hi brollan, umplintla de murmuris y de vida.
La Font del Cristall raja més enllá, en lo més agre de la serralada, sobre Bellver: á ella's refereix la cançó popular:
La Font del Cristall
hi há una aygua molt clara,
bé ho sabía jo
de quant festejava.
2Cadinell: montanyeta, que naix á ponent de Josa y mor en Cornellana. Es baixa, de menos roques y de més vegetació que la serra de Cadí, de que sembla un tany humil.
3La roca del dos Hòmens Encantats. Segons la tradició, sol, dos caçadors empedrehits en cástich de haver perduda la missa un diumenge per seguir un isart.
4Calma, del llatí culmen, cima planera, en castellá meseta.
5Pont de Mahoma. Cresta de granit per hont s'arriba á Neto ò cim de la Malehida.
6Sant Vallier. Nom francés del espanyol Sant Valeri, bisbe de Couserans, abans del any . Diuhen que ell mateix plantá la creuheta de marbre que corona la hermosa y superba montanya de son nom.
IEsta tradició y la apuntada en lo cant XI sobre Sant Guillem de Combret, son populars en Vallespir. Contan, á més, que ell volía plantar sa hermita al peu de Corsaví; mes malagrahits los habitants d'aquest poble, aterravan de nit lo que ell feya de día. Llavors ne prengué comiat, dihentlos: «Pledejayres serèu, mes cap plet guanyarèu», y se'n aná á bastir la capella de Santa Magdalena, que es avuy la de Sant Guillem, ahont fent aspra penitencia, diu, que baixavan les
