Pàgina:Canigó (1901).djvu/199

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

daynes dels cims de Canigó per alimentarlo ab sa llet pura y flayrosa.
2Trofeus de Pompeyo. Marca, Desjardins y Henry los col·locan en lo més alterós del Portús. Tal volta jauhen soterrats entre'ls fonaments de Bellaguarda. (N. del E.)
 

Cant VI


IBacins de les encantades s'anomenan uns grans viots ò petits safareigs que hi há dintre la cova de Sirach. La gent del pahís creu que eixa cova s'embrancava antigament ab la Bastera de Vilafranca. (N. del E.)
2Força-Real y Pena son dos turons molt oviradors per sa posició descartada, y per estar coronats de dues devotes, que aixís s'anomenan en lo Rosselló los hermitatges.
 En Nostra Senyora de Pena se repeteix la tradició, cantada per nostre confrare, lo Pastorellet de la Vall d'Arles, d'una noya que fugint dels moros se tirá daltabaix del cingle, sense ferse mal, per intercessió de la Verge. Per aixó á una de ses timberes se li diu lo Salt de la Donzella.
 Pena es lo mateix que penya. Ab aqueix motiu transcribim, sense traduhirlos, eixos mots de M. Vidal en son Guide du Roussillon. «C'est bien à tort que certains géographes ècrivent Cases de Peine, ce qui donne une signification bien différente. La manie de franciser les noms propes du Roussillon fait souvent commetre de ces contresens.»
3Del mot Campus s'ha format Galamus.
4Amand rey bagauda. Nostre erudit amich, mossen Parassols (Revista Històrica, I.er Agost 1874), diu que'ls bagaudes se sostingueren envers les Coves de Ribas fins que les tropes del goth Eurich s'apoderaren d'Amand, llur cabdill ò rey, que mataren en lo cim planer de Foixera, anomenat Pla d'Amand, hont se veuhen en cara runes d'un fort primitiu, sens rastre de morter ni de pedra picada. ¿Quí sab si nasqué d'aquells llunyans successos la tradició popular d'haverhi en les Coves una princesa encantada? Afegeix la tradició que aquelles históriques Coves se comunican ab lo Forat de Santou, abisme esglayador que hi há á espatlles de Mongrony, en mitj d'una pineda.
5Les Estunes son un gran banch de roca trocejat per algun terratrèmol, de quals enormes esquerdes la tradició n'ha fetes palau de les alojes. Alsius, Ensaig històrich de Banyolas. Lo motiu d'aqueixa cançó lo trayèm de la sabia obra Historia del Ampurdán, de nostre amich Pella.