Pàgina:Canigó (1901).djvu/200

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Cant VII


ISegons l'opinió més admesa, Anníbal atravessá los Pirineus passant per Aspolla, Carbassera, Coll Tarrés, Puig Massana y per la Vall d'aquest nom baixá al Rosselló. Los pochs traginers que encara fan aquest camí l'anomenan la Carrera Vella. La Vall, que havía tingut cent fochs y está avuy gayre bé despoblada, té per capçalera la superba roca de Monbram, que la senyoreja tota, y al cap d'avall lo Bosquet dels Horts, que no es pas major que la plaga de la Llotja de Perpinyá y es ple d'arbres y de cercles de rochs mal apilats, alguns verament ciclòpichs. Si es estat, ò no, un reducte cèltich ò d'altre poble primitiu, com vol Jauvert de Reart, Bulletin de la societé Philomatique de Perpignan, no'm toca á mi resòldreho; mes al visitarlo l'imaginació m'hi feu veure entre les alzines y pins figures de guerrers dançant ab les armes als dits y ombres de blanques alojes baixant á esbandir sos tovallons vora les aygues del Massana.
2Aquesta poesía está calcada sobre una senzilla tradició popular: sa resposta no es més que l'adagi aranès: Garouna per Aran, braman. ¿Noguera per Luz, tut duz. ¿Será per escayença que'l nom de Garona sía anagrama del de la Noguera?
3La corona-de-rey: Saxifraga se cría en los esqueys y petits relleixos dels cingles, com per aconhortarlos de llur esterilitat y nuesa. Ses fulles sortint de l'arrel com los raigs d'una estrella, s'aplanan á terra en forma de corona, del mitj de la qual surt l'espigó, que mes que flor n'es una toya de blanques y petites, pujant fins á l'altura de dos palins. Pastors y botánichs la tenen per la reyna de les flors dels Pirineus. Una de ses especies es esclusiva dels turons de Montserrat, d'hont penja sovint escayenta y rumbosa com una arracada.
4Planés. Henry, en la Historia del Rosselló, preten que l'esglesia de Planés es lo túmol d'Abhú-Neza.
 

Cant VIII


ISerrabona. Desde totes les serres vehines se veu aqueix imponent edifici, que fins en lo color de la pedra, fosca de sí, que ha acabat de colrar lo temps, sembla tenir quelcom del hábit dels agustins, sos fundadors. Son atri está format de rengles de columnes de marbre