Pàgina:Canigó (1901).djvu/201

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


roig, baixes, aparellades, cuytes y daurades; pe'l sol, sostenint uns revoltons de marbre blanch d'un treball esquisit y d'un efecte mágich. Sota'l desert convent, al fons de la vall, hi há una antiga casa anomenada Ministrol, per ser l'habitació del ministre dels religiosos: en sos vehinats hi há un dòlmen mitj-soterrat en un camp.
2Camelas. Montanya que té quelcom de la forma del camell, y en son enorme gep una hermita de Sant Martí, que domina tota l'encontrada.
3La Mahut. M. Vidal creu que alguna senyora, tal volta veçcomtesa de Castellnou, haja donat á aquesta capella son nom de Mahut, Matilde.
4Pont de Ceret. La musa popular rossellonesa li ha dedicat aquesta ben merescuda corranda:

 Ay, adeu pont de Ceret,
 estás fet tot d'una arcada,
 de la mar á Canigó
 o te veus que una vegada.

5Lo Palet ò Palets de Roland eran, segons Jauvert de Reart, dues taules oblongues, notables per llur uniformitat y dimensions; l'una al costat de l'altra, d'uns cinch metres d'ample, set de llarch y un y mitj de gruix. Fa tres anys, jo anava á vèureles y no trobí més que'ls bocins, y encara tinguí que cercarlos entre les clapisses de rostos avall, com una agulla en un paller. Los trocejaren ab sos malls uns adoba-camins, per amusarse una estona.
 La mateixa trista sort ha tocat á la Mastra de Roland, pedra llarga que jeya en Monner, cobrint quatre metres de terra, en lo lloch anomenat La Batalla.
 Mitja hora avall dels Palets, en lo mateix ayguavés, hi há la Caixa, y a l'altra banda del Tech, sobre La Roca, la Balma del Moro. Aqueixos dos dòlmens son dels pochs que restan senceres al Rosselló.
6La Fossa del Gegant era un monument situat al cap d'avall de la coma del mateix nom, fet de quatre pedres formant un petit quadrat. La de derrera era d'un metre y mitj, si fa ò no fa, un xich més llargues les laterals, que inclinades l'una á l'altra, feyan de paret y teulada. Davant n'hi havía un' altra, més petita y poch enfonzada á terra. Per això, per sa forma més regular y per ser de distinta pedrera, fa sospitar que hi fou afegida per algú que volgué utilisar, y resguardar en temps moderns la cova. Los altres eran grans palets afinats per la doble corrent de les aygues y del temps, vinguts de Rubió ò de Coma de Vaca, endrets que's veuhen, Freser avall, á esquerra y dreta.