Pàgina:Canigó (1901).djvu/202

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Uns pastors que vejeren un día honrada llur barraca per senyors de Barcelona, que la dibuixaren y pamaren de tort y de través, cregueren que's tractava d'alguna olla de diners, amagada, y per desenterrarla á llur profit y més á plaher, trocejaren les pedres y desferen sense pietat aquell monument venerable que havía donat nom á la Vall y al Puig del Gegant que la domina.
 

Cant X


IClavellinera: pedricet que surt, cosa d'un palm y mitj á cada banda de finestra, á ran del ampit, en nostres cases de poble y pagesíes. Semblan les dues mans del endrèç de la casa que surten á enramarla á ella y lo carrer ab dues clavellines. Algunes de les noves cases del Vallés conservan encara la tradició de les clavellineres; mes los dos poètichs pedriços son rellevats per dos prosáychs cercles de ferro, ahont, aixó sí, s'encaixan los testos com l'anell al dit.
2Aqueixes senzilles estuvalles de lli han sobreviscut als claustres de marbre y als temples y al monestir de Canigó. En sa delicada brodadura de fil d'or, vert y violat, mossen Font, rector de Portvendres, ha sabut llegir la següent inscripció, estesa en una franja que volta l'escut del comte de Cerdanya: Donat per la comtesa Guisla á Sant Martí de Canigó, 1018.
 

Cant XI


IOliva. La dedicatoria d'un cant consagrat á recordar les may prou enaltides glories del bisbe Oliva, per sí mateixa se'n va envers lo eminent Prelat que governa avuy la Seu d'Ausona, que en la brillantíssinia estelada de sos bisbes conta al gran Oliva com un astre de primera magnitut, puix á més d'aquesta rahó y apart de les grans dots que'l fan digne successor del Abat de Ripoll y de Cuxá, hi há la circunstancia de que l'Excm. Sr. Morgades tracta de refer en lo possible lo monument que en Ripoll alçá'l geni de Oliva, havent lograt que'l govern de S. M. faça cessió completa á la mitra de Vich del cenobi panteó de nostres Comtes.
2La fossa del comte Guifre, cavada per ell mateix en la roca viva, se pot veure, gayre bé intacta, encara que buyda, al costat del campanar de Sant Martí. Diu la tradició que hi anava á passar la nit.
3Per la descripció de la fatxada del monestir de Ripoll nos ha servit de molt la notable ressenya històrica de Pellicer, Santa María de Ripoll.