Pàgina:Canigó (1901).djvu/203

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


4La maça avisadora de Sant Benet. Es cosa certísima y la testifican cuantos monjes y monjas hay en tantas y tan diferentes casas de este santo Orden, que cuando se ha de morir algún religioso ó religiosa de la casa, días antes sienten un cierto rumor, como que den golpes con una mano, y le llaman maza de San Benito. Pujades, lib. VIII, cap. XXIV.
 Ben segur d'aqueixa tradició monástica es filla la popular, que havèm sentida en la plana de Vich, que resant cada día un pare-nostre á Sant Benet, aquest avisa a son devot tres díes abans de morir ab colps misteriosos.
 

Cant XII


ILa Creu del Canigó. Hi há á Prada una fotografía del cim de Canigó ab la creu que no fa pas gayres anys lo dominava.
2Los Pessons son una vintena d'hermosíssims viots y estanys de diferentes mides, que enviantse l'aygua de l'un al altre, voltan un enherbat turó, mitj abrigat de pins y rodhodendron, mirador desde hont se veuhen náixer, y allunyarse per grahons de llachs los dos rierons, que enfeixan més avall ses pures aygues. Es un rosari d'estanys unit pe'l fil d'argent del Valira oriental, que allí té son breçol, y d'allí trau les granítiques pedres valirenques que, en díes de quimera, sembra pe'ls camps de la Seu d'Urgell y de Oliana.
3Puja y baixa com les montanyes de Bagur. Comparació ò dita ampurdanesa que's refereix á les de sorra que caminan de mica en mica transportades per la tramontana, com les de l'altra banda del Mediterrá per l'alè del Simoun.
4Aquesta bella tradició de Sant Pere de Roda está consignada en lo llibre Notabilium rerum diversarum, segons copia que'ns facilitá lo Sr. Girbal. Com duptam molt de que tinga cap fonament, nos creyem en lo dever de manifestar que sols nos mou á publicarla son indisputable valor poètich.
5Garí, segons mossen Font, Histoire de Saint Michel de Cuxá, fou abat del monestir, desde fins 962 á 1000. Es l'astre que lluheix més en los deu segles de sa historia, duhenthi per satèlits los dos sants hermitans que acompanyaren á Pere Ursèolo, Marí y Romoaldo, Joan Gradènigo, religiós de gran pietat, y Mauracenus, gendre del Dux. Sant Romualdo, en companyía de Marí, davant Sant Miquel, vers la Torra de Sant Valentí, feu lo primer assaig de la vida hermitana que havía de convertir en orde, y en misteriosa escala del cel per molts, en los camps de Mándula, sota'l cel encara més blau y bonich dels Apenins.