Pàgina:Canigó (1901).djvu/204

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


6Albadella s'anomenava en Vich la campana de la Seu ab que abans devían tocar l'oració del matí: segons tradició es la que tocava per ella mateixa quant hi arribava Sant Bernat Calbó. Segons nota que'ns envía nostre estimat company mossen Collell, lo canonge Ripoll, que pujá al campanar y copiá totes les inscripcions de les campanes, anomena Albadelles les que s'anomenan avuy los Felius. En la Seu de Barcelona hi ha la campana Albadana.
7Sant Vicens de Colliure, qui fou martiritzat per Daciá, en sa entrada en Catalunya, á 19 d'abril de 303.

Epílech



 Aquesta elegía fou premiada ab una corona de llorer en lo Concurs de poesta catalana que en 1886 obrí, i Perpinyá, la Societat Agrícola, Científica y Literaria dels Pirineus Orientals. Ses estrofes foren les primeres que escriguí de la llegenda canigonenca; després lo plan s'engrandí y's quedaren á fora del edifici, y arreconades com una pedra sobrera. Mes en aquesta edició les hi poso com Epílech, en obsequi al II-lustríssim senyor bisbe Carselade. Ell en sa pastoral d'entrada en la diócessis de Perpinyá copiava aquestos versos, ab la traducció francesa al costat:

 Donchs, ¿què us heu fet, superbes abadíes,
 Marcèvol, Serrabona y Sant Miquel,
 y tu, decrépit Sant Martí, que umplías
 aquexes valls de salms y melodíes,
 la terra d'ángels y de sants lo cel?

 Aquexos sants y aquexos ángels ajuden al venerable Prelat á realisar lo seu somni d'or de reconstruir la abadia de Sant Martí de Canigó. Lo dia en que aqueix llegendari monestir s'axeque de ses ruines, será de veritable goig per los bons catalans d'ensá y d'enllá dels Pirineus; y per l'autor d'aquest poema, si Deu li fa la merci de dexarli veure, ser un día dels millors de la seva vida.

La Atlantida (1886) pag.181.jpg