Pàgina:Canigó (1901).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 l'altra sos llabis de clavell desclosos
 hont lo somrís placèvol may se fon;


 eixa'l cabell de seda que rosseja
 com la claror primera del matí,
 s'escampa,'s rutlla, s'esbadía, oneja,
 riu que trena ses ones ab or fi.


 Ab má atrevida una li trau l'espasa
 y en ella's mira com en clar espill,
 com nin que juga ab una ardenta brasa,
 sos tendres dits posant en greu perill.


 Mes ja tallant les herbes que'l sostenen
 y testes sostenintles per llur peu,
 al cavaller totes plegades prenen,
 signántlosho rihenta Flordeneu.


 De violers y molses en llitera
 ab silenci lo duhen al estany
 hont friçosa una góndola l'espera,
 com lo cisne de gebre dins son bany.


 Així en son breç de vímets y ridorta,
 sens adonársen son angèlich nin,
 una amorosa mare lo transporta
 en plácit sòn mentres está dormint.